4. Les tecnologies a la meva epoca escolar

Quan jo era petita no tenia accés als ordinadors. Sabia que existien però mai havia tingut un davant meu. Des d’aquells temps fins avui dia, les tecnologies han evolucionat molt, ja que jo recordo jugar durant hores al carrer, i ara poques vegades veuràs un nen jugant a pilota al parc. La pregunta és: “ de veritat són importants les tecnologies? Fins a quin punt?

Tot i que no era conscient de com era un ordinador i quina funció feien, tenia la curiositat de saber si algun dia tindria un a casa meva. Finalment, li van comprar un al meu germà però jo no era suficient gran per fer-lo servir.

Al pas del temps, m’he fet molt dependent de les tecnologies, fins al punt, de que si no porto el mòbil a sobre, torno a casa a buscar-lo. I a vegades penso que si això ha de ser bo. Tinc por d’arribar un dia on les tecnologies es facin càrrec en tots els àmbits de la vida, ja que això, a l’àmbit del treball per exemple, seria un problema perquè no farien falta l’ésser humà. I en l’àmbit de l’educació, les tecnologies han evolucionat en una línia casi vertical, ja que trobem ordinadors a quasi bé una-dos aules a una escola; trobem pissarres digitals, cada vegada més, a escoles de primària...

Jo crec que si que ho feien bé, ja que en aquella època els recursos eren limitats i molt costosos, i per tant molt difícil d'aconseguir.